Incoterms 2010

Els Incoterms 2010 de la CCI (Cambra de Comerç Internacional) van entrar en vigor l’1 de Gener de 2011 i substitueixen als Incoterms 2000. 

La CCI (Cambra de Comerç Internacional), com sol fer cada 10 anys, ha realitzat aquesta nova revisió dels incoterms i els ha adaptat al màxim a l’actual realitat del comerç internacional, fent-los més flexibles i  tenint en compte aspectes logístics, como la seguretat a les càrregues i el creixent ús dels documents electrònics.

Les principals novetats són :

1)        S’han establert dos categories d’Incoterms 2010 :

a) Incoterms  “multimodals”  “Any mode of transport” :(EXW, FCA, CPT, CIP, DAP, DAT i DDP)

b) Incoterms  “només marítims”  “Sea and Inland Waterway Transport Only” (FAS, FOB, CFR i CIF)

D’altra banda, la nova regulació expressa clarament que en les vendes de mercaderies en contenidor cal aplicar sempre incoterms multimodals.

2)        Respecte als incoterms 2000, han desaparegut 4 incoterms :

•    DDU (Delivered Duty Unpaid)

•    DAF (Delivered At Frontier)

•    DES (Delivered Ex Ship)

•    DEQ (Delivered Ex Quay).

Dels quals els 3 darrers eren d’escàs ús.

3)        Apareixen 2 nous incoterms polivalents.

•    DAT (Delivered At Terminal)

•    DAP (Delivered At Place)

El DAT serveix per a qualsevol tipus de transport, si bé sembla que serà un incoterm d’especial utilització en el transport marítim. Cal saber que, al desaparèixer el DEQ, el DAT (en via marítima)  marca  el lliurament de la mercaderia en el moll del port de destí, després de ser efectuada la descàrrega del vaixell.

El DAP comparteix les característiques dels eliminats DAF i DDU, al determinar que les mercaderies han de ser lliurades en algun punt del país de destí i al poder utilitzar-se en totes las modalitats de transport. Cal remarcar que, al eliminar-se del DAP el terme restrictiu “frontier” (frontera), aquest incoterm  resulta molt més flexible que el desaparegut DAF.

4) En las vendes extracomunitàries es desaconsella l’ús del incoterm EXW degut als problemes que pot tenir el venedor per aconseguir el DUA d’exportació (justificant legal de l’exportació), tenint en compte que el despatx duaner d’exportació ha d’efectuar-lo el comprador extracomunitari.

Us recordo que a la UE,  els exportadors han d’arxivar i conservar el DUA durant 4 anys des de la realització del despatx d’exportació i que les autoritats fiscals poden exigir als exportadors  la presentació d’aquest document.

5) En las vendes intracomunitàries també es desaconsella l’ús del EXW doncs, en teoria, el EXW no inclou ni el cost ni la responsabilitat de la càrrega sobre el vehicle al magatzem de l’exportador i, a la pràctica, l’exportador (a través del personal de magatzem) sempre realitza la càrrega. 

També recordo que el FCA “fàbrica” sí inclou (entre els costos i responsabilitat del venedor) la càrrega del vehicle en las instal·lacions del venedor i  que, per tant, resulta un incoterm molt més ajustat a la realitat comercial internacional.

6) En las vendes de mercaderies en contenidors es promou  l’ús  dels incoterms FCA, CPT o CIP. Es recomana doncs que al utilitzar contenidors no s’utilitzi els habituals  FOB, CFR o CIF (incoterms pensats inicialment per la càrrega general). 

Aquesta proposta té una justificació: reduir el risc de pèrdua o destrucció de la mercaderia per al venedor.

En FCA “port”, per exemple, el venedor transmet el risc quan lliura la mercaderia al port de sortida i no es fa responsable del que pugui passar a la mercaderia en la terminal portuària, ja sigui durant l’estància al moll o en la posterior càrrega sobre el vaixell.

7) Un nou FOB 2010  : on s’inclou el cost de la estiba en el port de sortida a càrrec de l’exportador.

Lliurament de la mercaderia “a bord”. L’exportador ha de lliurar la mercaderia estibada “a bord del vaixell”. Desapareix el concepte de lliurament “sobre la borda del vaixell” i la seva línea imaginària. Hi ha 2 motius pel canvi:

a)    El incoterm FOB se adequa a la realitat de la estiba moderna.

b)    Es pretén evitar la possible doble facturació (tant a EXP como a IMP) del cost de la estiba en el port de sortida

8) Un nou règim de responsabilitat en  FOB, CFR i CIF: de “sobre la borda del vaixell” a “a  bord del vaixell” al port de sortida.

L’exportador passa a responsabilitzar-se de l’estiba al port de sortida. En els 3 incoterms, l’exportador transmet al importador la responsabilitat (per pèrdues i danys a la mercaderia) quan la mercaderia està estibada en el vaixell.

Noves Ajudes Exportació 2011

La primera bona notícia de l'any. El govern aprova el Reglament del "Fondo para la Internacionalización de la Empresa (FIEM)", creat per la Llei 11/2010 de 28 de juny. Aquest és un instrument exclusiu d’internacionalització de l’empresa espanyola, que té una millor i major capacitat d’adaptació a les noves exigències i reptes empresarials en els mercats exteriors. Substitueix i amplia les funcions del Fondo de Ayuda al Desarrollo (FAD).

Fondo para la Internacionalización de la Empresa (FIEM)

i a la vegada fa el Llançament d'un Pla Integrat de Reforç de les Exportacions i Inversions Exteriors per part del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, l’Instituto de Comercio Exterior (ICEX), “Invest in Spain”, els òrgans de promoció exterior de les comunitats autònomes, la CEOE i el Consejo Superior de Cámaras de Comercio, que inclou 28 mesures concretes que pretenen millorar les accions de suport a la internacionalització de les empreses espanyoles. Aquest Pla ha estat elaborat en el si del Consejo Interterritorial de Internacionalización (CII), organisme que engloba a tots els ens públics i privat dedicats a la promoció exterior de les empreses.

Plan Integrado para apoyar la Internacionalización de las Empresas

Dos excel·lents notícies per totes aquelles empreses exportadores o que es volen iniciar en l'exportació, però amb un únic dubte, però molt gran. Algú sap veure, com es gestiona, de quins recursos es disposa i qui els disposa? Tocarà investigar i anar informant.

Quan comencen a exportar? Des del primer dia !!!

Aquesta pregunta per mi és de fàcil resposta. El dia que creem una empresa ja hem de pensar com arribarem arreu del món. No cal que fem la primera venda a fora però si que pensem l’empresa per fer-la. Cal que registrem la marca, que fem una web amb idiomes, que el producte que fabriquem sigui exportable, per tant, que tingui el marcatge CE, i a partir d’aquí començarem a fer l’estratègia on s’ha de tenir en compte que el mercat és el món, perquè no en tingueu cap dubte que el món vindrà al nostre mercat, per això, ens hem d’avançar. Diversificar quan més aviat millor les nostres vendes serà clau per garantir el futur de la nostra empresa. És molt diferent dependre d’un sol mercat que fer-ho de 5 o de 40.

Si ho fem més endavant de començar a exportar pot ser per diferents motius;

• Baixada de les vendes nacionals 
• Demanda exterior
• Mentalitat empresarial

El primer punt, que sol ser habitual en aquests darrers dos anys, és el més complexa de tots, si no es compleixen cap de les altres dos situacions, ja que ens trobem a un empresari que no té mentalitat exportadora i no té contactes a l’exterior, per tant, haurem de fer tota la tasca d’iniciació a l’exportació amb una empresa que s’hi veu abocada i que no ho fa per desig propi. Això implicarà primer de tot adequar l’empresa a l’exportació, és a dir, per una banda, presentar-la a l’exterior (web i catàleg en idiomes) i per l’altra adequar el personal per fer el procés d’internacionalització. Si això ho calculem amb temps i diners, veurem que les possibilitats d’èxit a partir dels condicionants marcats (baixada de vendes nacionals = a menys recursos financers = urgència per vendre, sense contactes a l’exterior = procés més llarg d’entrada a nous mercats,  sense mentalitat exportadora = impaciència per obtenir resultats immediats = poc convenciment en la nova estratègia comercial) són molt baixes.

Per tant, i com a resum, cal que estiguem convençuts des del primer dia que el mercat és el món i que quan abans l’anem a buscar, abans ens assegurarem el futur de la nostra empresa.

Any 2011. Objectiu; El Món

Crec que és un bon moment per començar aquest bloc. Any nou, notícies velles, prespectives grises. En qualsevol cas, hem de veure més enllà del que ens diuen les notícies i les grans xifres i ens hem de limitar a veure els nostres propis números i resultats. 

En els darrers mesos, la premsa ens dóna un únic missatge possitiu quan parla de la situació econòmica de les empreses. INTERNACIONALITZAR-SE. Abans però, totes aquelles empreses que ara volen començar a exportar caldria que fessin una breu reflexió. 

"On som?, Cap on volem anar? I com hi anirem?"

 

On som?

Cal que cada empresa sigui capaç d'analitzar objectivament la seva situació real, tant a nivell productiu, financer, comercial, com organitzatiu. De fet, qui no ho hagi fet en els darrers 2 anys avui pot dir que està "viu de miracle". Si l'empresa no es veu preparada per fer aquest anàlisi ella mateixa, amb el seu propi personal, doncs haurà d'externalitzar aquesta tasca a algú que ho faci, però sobretot, que pugui fer entendre el resultat de l'esmentat anàlisi, sinó, de poc servirà la feina feta.

 Cap on volem anar?

Una vegada conscients de la nostra situació (resultat de la diagnosi) caldrà seguir les recomanacions i adequar (si cal) l'empresa a l'exportació. A partir d'aquí cal que dibuixem una estrategia de creixement / exportació, decidir a quins mercats volem anar, i per què (proximitat geogràfica, proximitat cultural, mateixos hàbits de consum, ...)

I com hi anirem?

Per acabar, haurem de fer un pla de marquèting per decidir la política de preus que seguirem en els mercats exteriors (caldrà conèixer bé primer els costos), el canal de distribució més adequat per la nostra empresa, quina política de comunicació tindrem en els mercats que volem anar, i quines adequacions del producte hem de fer (si calen).   

Que la lletra no ens espanti. En realitat en 6 mesos hem de tenir enllestides les dues primeres preguntes i la tercera, la que ens ha de permetre accedir de forma real a l'exterior dependrà de molts de factors (competència, producte, barreres d'entrada, ...), però amb esforç, els resultats comencen a sortir al cap d'un any.